Esteve Prat Paz

1980
ESTEVE PRAT A LA SALA DE LES AGRUPACIONS
NARCÍS GIRALT DE SABADELL
Diari de Sabadell, 9 de febrer · 1980

Esteve Prat Paz, ofrece una colección de obras abstractas de una evolución experimentada por el pintor y nacida de este sentido creativo que anima al artista en la búsqueda de arte basado en las propias experiencias que se fundan en este espíritu de aventura y deseo de creación .

1986
Diari de Sabadell, 9 de febrer · 1980

Visitar estos días la Academia de Bellas Artes vale la pena. En la Sala 1 el joven artista vallesano E. Prat Paz presenta una amplia y amena colección en la que encontramos recreaciones paisajísticas francamente buenas. Partiendo de un dibujo justo y una adecuada plasmación del color, Prat da la impresión de gran seriedad y honradez profesional. La suya es una obra que gusta contemplar. Siempre ha demostrado su sensibilidat, técnica y rigor. RT

1987
FRESCOS A LA SALA SANTI-ART DE
CASTELLAR DEL VALLÈS
Diari de Sabadell, 12 de desembre · 1987

Una singular exposición de pinturas al fresco dedicada a reproducir fragmentos de la Iglesia Parroquial. Prat es un dibujante y pintor que ha optado esta vez por la originalidad utilizando materiales diversos como el agua, el calcio, la arena y pigmentos insensibles al calcio. Toda una técnica que ofrece sorprendentes resultados.

1995
EL PERÍODICO (ARTE)
Josep Maria Cadena · 3 de març ·1995

E. Prat Paz realiza su primera exposición individual en Barcelona. Se trata de un pintor seguro en el dibujo y con un buen sentido de la composición. Su visión postimpresionista, no se limita a seguir formulas que aseguren una buena aceptación por parte de un público tradicional, sino que se plantea con valentía los problemas pictóricos y los resuelve con evidente capacidad para transmitir emociones. Resulta interesante su proceso de afirmación de la personalidad pictórica y conviene seguirle.

1995
ARTLLETRES Nº20
Josep Ubasart · Castellar del Vallés · desembre 1995

Esteve Prat i Paz, durant els estudis de Belles Arts va recórrer l’ ampli ventall de la pintura, des del realisme i figurativisme a l’ abstracció. Confessa que les idees estètiques el van sacsejar profundament. Inquiet investigador de possibilitats i treballador constant d’ ampli currículum. Reflexiu i ordenat. Exposa la seva obra, ja sigui col•lectivament o individualment, des del 1976. En Total 48 exposicions. Enguany n’ ha fet tres, a la sala Lleonart de Barcelona, Mercè Solé de Lleida i Santi Art de Castellar del Vallès. Ha participat en l’ Arxiu d’ Història de Castellar amb el desig de preservar el patrimoni artístic local. L’ any 1990 va escriure l’ important llibre L’ art castellarenc, publicat el 1992, que és un recull molt complet de la nostra herència artística al llarg dels segles i un manual de consulta per al coneixement de l’ evolució i de l’ estima del nostre art.

És autor també de nombrosos comentaris divulgatius de l’ art publicats a Forja i Plaça Vella. Fotògraf, pessebrista, restaurador, muralista i col•laborador en jurats de concursos artístics. Artista receptiu i amb afany permanent d’ aprendre. Dominador de l’ ofici. Defineix la pintura a l’ oli com l’ expressió artística més completa i satisfactòria. A ella s’ hi concentra, especialment en els paisatges. S’ inspira en la natura, en les flors del camp, en les vores dels camins, en els marges i camps de conreus...

Aquests solen ser els temes de referència en la seva obra. Prat posseix un gran bagatge o corpus teòric que li facilita la pintura i la llibertat de prescindir a voluntat. Es creatiu i apassionat. Gaudeix pintant. La seva obra té força i és especialment atractiva.

2003
FÉLIX RIAZA. CRÍTIC D'ART
Diari de Terrassa, 26 de setembre de 2003

Inaugurada la temporada de exposiciones 2002-2003 la céntrica galeria International Art Promotion, presentando la última obra paisajística del pintor Esteve Prat Paz. Esa dualidad visual e intimista que ahora expone E. Prat Paz, interpretada a través de un postimpresionismo con dicciones pictóricas expresionistas, asimismo goza de un notorio interés por cuanto propone sugerentes enfoques acerca de la estética y de la evolutiva comunicación sensorial.

Veamos, por ejemplo, los temas que desarrolla el pintor y con ellos nos daremos cuenta de cómo la propia naturaleza brinda a Esteve Prat Paz una multiplicidad de principios narrativos siempre generadores de tratamientos coherentes como la impronta ambiental de cada lugar, captando en cada enclave, matices, exquisiteces y armoniosas secuencias colorísticas merced a la aguda capacidad receptiva además de la dimensional que plantea cada plural lectura. Y es, a partir de aquí, cuando el perspicaz artista despliega su mundo interior abundante en emociones para explicar, sobre la tela, las definitivas impresiones que posibilita la paleta al óleo donde los cromatismos, las formas, los ritmos, las pausas e incluso las fragancias demuestran la madurez de un pintor que sabe detectar los concretos sortilegios de cada momento que pasa con sus arriesgados contextualismos.

Decía Eugenio d' Ors que "el estilo es el hombre": Pues bien, esto nos lleva a las maneras de pintar de Esteve Prat Paz, que, como antes se dijo, las percibimos entre expertos virtuosismos impresionistas por mas que el autor los descifra en base a una mayúscula capacidad de síntesis técnica o a una objetividad poéticamente imaginativa. En todo caso esas amplias perspectivas abiertas alcanzan favorables lecturas graficas y tonales debido a la luminosa ventana que ofrece cada cuadro invitándonos a disfrutar de sus valores oníricos que trae la pintura cuando, en su mediato hacer, se ha puesto corazón y cerebro.

Y como sea que E. Prat Paz es profesor de dibujo, completa la exposición con una serie de desnudos femeninos, en los que el carbón discurre con esa misma soltura y sagacidad que la ejercita con el pincel. Esto afirma una de las cuestiones actualmente bastante ne-gligida, cual es la de aprender a fondo el dibujo que igual sirve para la trayectoria figurativa como para el ingenioso discurrir abstracto.

2016
REVISTA DE LAS ARTES ANY XXII Nº176
Academia de belles Arts de Sabadell · Jimena Fontana ·2016

Hace demasiados años que el artista Esteve Prat Paz no deleitaba a su público con una de sus muestras pictóricos. Por ello, esta exposición se torna aún más especial, alejándose de sus obras paisajísticas y desnudos, para adentrarse en el género de las naturalezas muertas. Prat i Paz es doctor en Belles Arts por la Universitat de Barcelona y catedrático de Dibuix d’Ensenyament Secundari. Ha realizado dieciocho exposiciones individuales y 36 de colectivas en Sabadell, Terrassa, Castellar del Vallès, Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Càdiz, Roma y Lisboa.

2017
ESTEVE PRAT I PAZ
ABARTIUM Estudio&galería de arte – Colección Abarclas

Colecció Abarclas
Biografía
Castellar del Vallés (Barcelona), 1959
Es Doctor en Bellas Artes por la Facultad de BBAA de la Universidad de Barcelona, Diplomado en Estudios Avanzados DEA, y profesor de dibujo. Catedrático de Dibujo, ejerce desde hace años como profesor de dibujo… Es autor de varios libros de arte como "El arte castellarcense - artes plásticas y visuales, del neolítico al tiempo presente", galardonado, además de escribir artículos para varias revistas de arte y también en sus diseños.

Después de un intervalo temático y creativo, y un periodo de reflexión sobre el enfoque de su nueva obra en ambos aspectos, eligió una temática clásica como la naturaleza muerta o bodegón para transportarla conceptual y técnicamente a una nueva realidad más contemporánea aplicando técnicas mixtas a base de estampados, reservas, collage, grattage... mezclando pinturas al óleo, acrílicos o spray sobre papel en diversos formatos creando  una pintura muy personal. Ha obtenido varios premios en pintura, dibujo y en fotografía. Ha mostrado su obra en numerosas exposiciones tanto individuales como colectivas.

2019
Esteve Prat: “Una obra ha de transmetre sensacions”
L’ ACTUAL 504

Pintor i professor a l’INS Torre del Palau de Terrassa, presenta ‘Sèries 2015 - 2018”, des d'aquest divendres i fins a l’1 de febrer, una mostra que estrena la renovada sala d’exposicions d’El Mirador

· Quina obra podrem veure?
Aquesta vegada, presento un total de 50 obres que comprenen un període de 4 anys, des del 2015 al 2018.

· I per què, aquest període?
Perquè és quan vaig començar amb conceptes nous. Havia fet sempre paisatge amb la tècnica de l’oli; pintava paisatge castellarenc i, posteriorment, del Delta de l’Ebre i Maestrat. A l’última etapa havia fet una mica de figura, però no m’acabava d’inspirar. A partir del 2015 vaig fer natures mortes i bodegons a base d’estampacions, de grattage, de reserves,  collage, acrílic; vaig fer tota una sèrie. Abans pintava sobre tela o fusta i ara ho faig sobre paper i cartró.

· Fins a sumar les quatre sèries que presentes?
Vaig seguir amb la mateixa tècnica,  però fent un format molt gran. Em venia de gust fer coses molt grans, gairebé pintura mural, però no sé si ho tornaré a fer perquè és una feinada. Vaig fer figura i després vaig seguir amb la  figura en obres més petites, que no és tan experimental com la de grans formats. El gran format va sorgir d’una manera espontània. Tinc quadres de 3 x 1.5 metres En vaig gaudir molt perquè les eines que utilitzo per pintar un suport tan gran no són les mateixes que en una pintura petita. El traç pot ser més lliure i no has de ser tan conservador.

· Són sèries clarament diferenciades. Això és bo?
No sé si és bo o és dolent. Sé que, a cada moment, intento pintar el que em ve de gust i fer-ho tan bé com pugui. Ara he fet incursió en l’abstracció i no sé si hi tornaré. Fa anys, es considerava que un pintor era paisatgista, o feia marines, o figuratiu, o abstracte. Però això ha canviat, tot és expressió. De fet, l’any 1981, quan vaig acabar Belles Arts, ja vaig fer una exposició d’obra abstracta a Sabadell.

· Què veurem, a l’última sèrie d’obra abstracta que presentes?
Són quadres de petit format, obres fetes el 2018, abstractes fets a partir d’una realitat concreta. Introdueixo subtilment el full d’or o pa d’or en petites zones concretes. És una tècnica que es fa servir per daurar. Jo no soc daurador, però la filla del pintor Valls Areny em va donar uns quadres del seu pare on utilitzava el pa d’or, i vaig decidir fer-lo servir per a les meves conveniències.

· A més de pintor, ets docent. T’agrada, aquesta feina?
Sí, soc docent per voluntat. Vaig començar a impartir classes amb 23 anys. I continuo, tot i que d’aquí poc em jubilaré. Treballo a l’institut Torre del Palau de Terrassa i també havia treballat al Blanchart, també a Terrassa. Faig batxillerat i m’agrada perquè, en aquests cursos avançats, el professor té força llibertat per explicar el que creu que pot ser profitós per als seus alumnes.

· Als quadres que presentes hi ha figura femenina, per què?
Després de fer bodegons, jo havia fet figura a dibuix artístic amb carbonet. Pel moviment que té, per les formes, he triat principalment la figura femenina, tot i que també hi ha representació d’una figura masculina en un dels quadres.  No té més secret.

· Què ha de tenir un bon quadre?
S’ha d’evitar buscar sempre un més enllà del quadre. En un abstracte, per exemple, no cal veure-hi coses que no hi són. Una obra ha de transmetre  sensacions. Ha de jugar bé amb el color, les textures, ha de tenir una bona composició, un tractament de la tècnica... es valora pels equilibris, tensions, pesos, color de l’obra, etc. Si això funciona, l’obra entra per la vista. No ens podem estancar en la pintura clàssica, hem d’incorporar noves tècniques. A mi m’agrada molt l’art contemporani perquè em provoca sensacions.

· Has exposat gaire?
He fet més de 30 exposicions individuals i moltes de col·lectives. A partir del 2015, sobretot, m’han sorgit moltes oportunitats, aprofitem-ho. No és fàcil vendre obra, ni que la gent vagi a veure-la a les galeries.

Marina Antùnez
Link Actual 504

2019
Redescobrir Esteve Prat
L’ ACTUAL 505

El pintor castellarenc va estrenar divendres passat la renovada Sala d’Exposicions d’El Mirador amb la mostra ‘Sèries 2015-2018’

No era un divendres qualsevol. L'artista castellarenc Esteve Prat trepitjava fort. Va tornar casa seva amb força i empenta per inaugurar la renovada Sala d'Exposicions d'El Mirador amb la mostra pictòrica "Sèries 2015-2018". Feia gairebé una dècada que no exposava a Castellar. El nou punt de trobada artístic de la vila es va omplir a poc a poc de veïns i veïnes encuriosits, artistes castellarencs com Pepa Beotas que volien fer-li costat, un grup d'alumnes de pintura de Prat, i representants institucionals de l'Ajuntament.
 
Tal com va explicar l'alcalde Ignasi Giménez durant la inauguració, la mostra ens revela un Esteve Prat "rejovenit", amb una "obra sorprenent" que convida a "redescobrir les noves facetes" de l'artista. Un procés emocional i emocionant. En aquest sentit, Giménez va reconèixer que Castellar tenia un deute "amb un dels artistes més rellevants del municipi", que darrerament ha portat la seva obra arreu del país, i d'alguna manera l'exposició reivindica la figura d'aquest creador en constant evolució.
 
De fet, el mateix Prat va assegurar que ha gaudit molt preparant aquesta mostra que aplega una cinquantena d'obres. "És la feina de quatre anys: entre 2015 i 2018", va dir. Després d'un període de sequera creativa, el castellarenc va reprendre els pinzells per elaborar una sèrie de bodegons, de natures mortes. "Va ser un canvi de xip de tot allò que havia fet anteriorment. A partir d'aquests bodegons vaig incorporar tècniques noves que no havia utilitzat mai com estampacions, reserves i grattage", va detallar.
 
"Quan vaig tenir aquesta sèrie feta, em van venir ganes de fer coses molt grans i de canviar de temàtica, i vaig triar la figura humana. D'aquí va sorgir la sèrie 16-17 que són pintures grans, algunes de tres metres. Em va deixar esgotat perquè porta molta feina. Després vaig continuar amb la figura però de mida més petita", va afegir. L'Esteve Prat de 2018, però, ha apostat per la incorporació de textures, d'altres tècniques "com el full d'or, són pintures abstractes també a partir de figures. De moment, encara estic en forma", va dir.
 
L'exposició "Sèries 2015-2018" es podrà visitar a la renovada Sala d'Exposicions d'El Mirador fins a l'1 de febrer, de dilluns a divendres, de 10 a 13 h i de 17 a 20 h. Cal destacar que l'espai ha estat remodelat en àmbits com l'accessibilitat, amb la instal·lació d'una rampa. L'arranjament de la sala també ha suposat millores quant a la il·luminació i a la infraestructura per acollir exposicions, i l'aïllament i separació dels tallers d'El Mirador, per dotar-la d'entitat pròpia.

R.G.
Link Actual 505